Guía Danielink 1 : Alojamiento en Isaba/Izaba

   

Isaba/Izaba es un bonito pueblo del Pirineo navarro desde el cual podemos hacer rutas a lugares tan espectaculares como el Rincón de Belagua/Belagoa o el karst de Larra. Es también final de etapa de la Travesía Transpirenaica (GR-11): si venimos del oeste, será el último pueblo del Pirineo navarro que pisemos; en cambio, si venimos del este será el primero después de salir de Huesca. En Isaba nos hemos alojado en dos establecimientos, Pensión Txiki y Hotel Ezkaurre, y hemos cenado en un tercero, el Hostal Lola.
La Pensión Txiki http://www.pensiontxiki.com/ es el establecimieto más sencillo pero es una muy buena opción, principalmente por dos motivos. Es el más barato y tiene un bar que nos permite hacer allí los desayunos, comidas y cenas y que, además, cierra tarde por la noche, así que los que viajamos desde lejos lo tenemos fácil si, por ejemplo, no podemos llegar antes de la medianoche.
El Hotel Ezkaurre http://www.hotelezkaurre.es/ está decorado con más encanto y una de sus ventajas es que está muy cerca del aparcamiento público que hay a la salida del pueblo. En la parte alta de Isaba donde se encuentran estos tres establecimientos es casi imposible aparcar, así que si hemos de dejar el coche en el aparcamiento tendremos el hotel al lado.
Por último, el Hostal Lola http://www.hostal-lola.com/ es el más caro de los tres (aunque en ningún caso estamos hablando de precios desorbitados). También destaca por su decoración y su vistosa fachada cargada de geranios. El restaurante está abierto no sólo a los clientes sino al público en general, así que esa puede ser una buena manera de conocer el establecimiento aunque no os alojéis en el.
Y hablando de comidas, en vuestra visita al valle de Erronkari/Roncal no os perdáis La Venta de Juan Pito http://www.ventadejuanpito.com/, pintoresco restaurante con excelentes vistas. Lo encontraréis subiendo al Puerto de Belagua, una de las bonitas excursiones que podéis hacer por la zona y que os describimos en el siguiente enlace: La Ruta Pax Avant

Per als cinèfils, els paisatges de la vall d'Erronkari/ Ronkal us seran coneguts per les pel.lícules de Montxo Armendáriz "Secretos del corazón" o "Obaba". No us perdeu una visita en directe a aquesta terra de pastors i formatge que ens ofereix tota l'essència del Pirineu de Navarra!

Isaba/Izaba is a small town located to the north of the Pyrenean valley of Roncal, at the foot of the Belagua valley. From there you have easy access to different hiking trails and ski tracks. In Isaba we have slept in two hostels/hotels and we have had dinner in a third one:
Pensión Txiki http://www.pensiontxiki.com/ A very good option because it's the cheapest one and it has a bar (opens early and closes late) where you can have breakfast, lunch and dinner.
Hotel Ezkaurre http://www.hotelezkaurre.es/ A little bit more expensive but decorated with more charm. This hotel is very close to the public parking lot, so you almost won't have to walk once you leave your car.
Hostal Lola http://www.hostal-lola.com/ This hotel is the most expensive one, although we're not talking of high prices. It's a very beautiful building with a façade covered of geranium. Restaurant is open to everybody, not only guests. 
And talking about where to eat, you cannot miss La Venta de Juan Pito http://www.ventadejuanpito.com/, a mountain restaurant with great views. You can enjoy it while travelling this recommended route: La Ruta Pax Avant

   

¿Qué llevar en la mochila para un día?

En un post anterior ya os hablamos de lo que conviene llevar en la mochila cuando vamos a hacer una travesía larga de varios días. Ahora os hablamos del material que recomendamos para una excursión de un solo día en primavera-verano. Muchas veces habremos visto a gente que se confía, se calza unas zapatillas de deporte y sube al monte sin abrigo, ni agua ni comida. Y la excursión, por corta que sea,  puede acabar haciéndonos pasar un mal rato. La montaña, como el mar, es bonita pero traicionera, sobre todo cuando no le tenemos el suficiente respeto. Estas son nuestras recomendaciones:

- Mochila de entre 20 y 25 litros.
- Agua y comida.
- Ropa de abrigo.

• Forro polar
• Guantes, gorro y Buff o pañuelo para el cuello.

Incluso en verano y con buen tiempo, en la montaña puede haber mucha diferencia de temperatura entre el día y la noche. Al hacer cima o al parar a descansar agradeceremos el forro y ante cualquier imprevisto o accidente nos irá bien ropa de abrigo.

- Una chaqueta fina impermeable.

Antes de hacer una salida a la montaña hay que consultar la previsión meteorológica y aunque esta sea favorable, conviene llevar siempre un chubasquero o capa de lluvia. Recuerda que en la montaña las tormentas se forman por la tarde, y un día soleado puede acabar en chaparrón. Ya explicamos en un post anterior qué es lo que hay que hacer y sobre todo, lo que no hay que hacer en caso de tormenta.

- Protección solar.

• Gafas de sol
• Gorra
• Crema de protección solar para piel y labios

Recuerda que la radiación solar en la montaña es más alta que en la playa y que esa radiación aumenta en torno al 10% por cada 1000 metros de altitud. No olvides la protección en días nublados puesto que las nubes no filtran los perjudiciales rayos ultravioleta.

- Botiquín.

Con lo imprescindible para realizar las primeras curas ante una caída, torcedura, picadura o indisposición. Ya lo explicamos en el post "Qué llevar en el botiquín"

- Bastones de montaña.

Nos ayudarán sobre todo en las bajadas para reducir el impacto en las rodillas

- Linterna frontal.

Aunque nuestra excursión sea corta y no tengamos pensado apurar hasta la tarde, no está de más llevar una pequeña linterna por si nos perdemos y cae la noche.

- Mapa y brújula.

Presentación de la guía Danielink/ Dormir i menjar al Pirineu

   

Las múltiples travesías y excursiones realizadas por los Pirineos nos han permitido conocer una gran variedad de hoteles, hostales, paradores, pensiones, campings, refugios, zonas de acampada...Y también de restaurantes y bares donde celebrar los retos conseguidos o simplemente donde tomar algo caliente después de días de bocadillos. En esta guía os ofrecemos nuestra opinión de estos establecimientos. No tenemos la intención de criticar a nadie. Puede ser que nosotros tengamos una mala experiencia, pero quizá otro visitante se va encantado del mismo lugar. Por este motivo, si algún establecimiento no nos gusta, simplemente no lo mencionaremos. En cambio, daremos "tres estrellas Danielink" a los que nos hayan parecido especialmente satisfactorios, ya sea por su encanto, por la calidad de la comida o por la amabilidad de sus dueños. Nuestra intención es facilitar consejos prácticos y daros a conocer aquellos detalles que marcan la diferencia: el refugio que ofrece el mejor cordero, el hotel que no pone problemas si la primera noche no puedes llegar hasta las tres de la mañana, la terraza con las mejores vistas, el salón con chimenea...Y una aclaración importante: visitamos todos los establecimientos sin recibir invitaciones, pagando de nuestro bolsillo y sin anunciar que vamos a publicar nuestras opiniones en un blog. Así que nuestros comentarios están libres de condicionamientos. Desde el País Vasco hasta el Mediterráneo, esta es vuestra guía para dormir y comer en el Pirineo. En la foto, albergue Mendilatz (Orbaizeta, Navarra)  http://www.mendilatz.com/

Han estat molts anys de viatges al Pirineu que ens han permès conèixer els allotjaments més diversos i també alguns restaurants i bars especialment recomanables. En aquest bloc us anirem oferint les nostres descobertes perquè us puguin servir d'ajuda en les vostres escapades als Pirineus. A la foto, alberg Mendilatz (Orbaizeta, Navarra) http://www.mendilatz.com/

In the last years we've been travelling a lot to the Pyrenees, so we've been able to discover a lot of hotels, campings and refuges, and also a lot of places where to go and have a nice meal. That's why we have decided to write this guide, to offer some advice to the future visitors of the Pyrenees: the best lamb, the restaurant with the most wonderful views, a cozy bar with a fireplace...Our favorite places will be ranked with three stars. In the picture, hostel Mendilatz (Orbaizeta, Navarra) http://www.mendilatz.com/

   

Las variantes del GR-11

En los últimos posts os hemos ofrecido una pequeña guía de los tramos de la Travesía Transpirenaica o GR-11 a su paso por el Pirineo de Girona, Lleida, Andorra, Aragón y Navarra. Ahora os queremos describir las principales variantes de esta ruta, es decir, aquellas etapas en las que se puede seguir un itinerario alternativo. Algunas de las más utilizadas son el GR-11.18 (refugio de Colomèrs- refugio de la Restanca) y el GR-11.4 (Zuriza- Isaba), ya que abarcan una única etapa y tienen el mismo origen y final que el GR-11 pero nos ofrecen algún aliciente respecto al trazado original: mejores vistas, en el caso del GR-11.18 y la ascensión al Ezkaurre, en el caso del GR-11.4. Muchas de las otras variantes o bien incluyen más de una etapa o están pensadas sobretodo para servir como vías de acceso o salida del GR-11.

Pirineu de Girona

En las zonas de Núria y Setcases encontramos el GR-11.6 “Refugi d'Ulldeter - Coll de la Fembra Morta”, el GR-11.7 “Núria-Coll de la Marrana”, también conocido como "Camí dels Enginyers", y el GR-11.8 “Font de l’Home Mort-Fontalba-Núria”.

En la zona de la Cerdanya entre Andorra y el refugio de Malniu podemos seguir el GR-11.10 “Refugi Cap del Rec- Cabana dels Esparvers”.

Pirineu de Lleida

En la Vall d’Aran, en la zona limítrofe a Aigüestortes que une los refugios de Colomèrs y Restanca, una buena alternativa es la variante GR-11.18, un sendero aéreo que nos lleva al Port de Caldes y nos ofrece mejores vistas panorámicas que la ruta oficial que, saliendo de Colomèrs, nos obliga a bajar a la pista que viene de Arties para remontar luego hasta la Restanca.

También en Aigüestortes encontramos el GR-11.20, una bonita variante hacia la zona sur del parque  que sigue este itinerario: Pont de Suert, Durro, Boí, Taüll, port de Rus, estany Tapat, coll de Font Subirana, refugi Colomina, coll de Saburó, estany Negre, refugi Josep M. Blanc i Espot.

Pirineo aragonés

Viniendo de Benasque, el GR-11.20/1 nos permite enlazar desde el refugio de Llauset con la la variante que acabamos de mencionar, el GR-11.20. El itinerario que sigue pasa por el  refugio de Llauset, Aneto, Senet de Barrabés/Barravés, port de la Gelada, Barruera y Boí.

En la zona del Posets podemos recorrer el GR-11.2, que une los refugios de Biadós, Ángel Orús y Estós. Este itinerario también es conocido como el “Circuito de los Tres Refugios”.

En los Valles Occidentales, la ruta oficial nos lleva desde la Selva de Oza hasta Candanchú. La variante es el GR-11.1, del refugio de Lizara a Canfranc.

Pirineo de Navarra

En la etapa que une Navarra y Aragón (desde Izaba/Isaba a Zuriza) podemos optar por hacer la versión más fácil que nos ofrece el GR-11 a través Belabarze o subir a la cima de Peña Ezkaurre siguiendo el GR-11.4. A mayor esfuerzo, mejor recompensa.

Por último, la variante de Lesaka o GR-11.3, que encontramos al inicio o final de la Travesía Transpirenaica (dependerá de si la hacemos en dirección oeste-este o este-oeste). Saliendo de Cabo de Higer, el GR-11 nos lleva hasta Bera, pero si seguimos el GR-11.3 la etapa finaliza en Lesaka. En la siguiente etapa el GR-11 y el GR-11.3 confluyen en Elizondo.

   

La Transpirinenca (GR-11): Pirineu de Navarra

Totes les gammes del verd

Caminant pel Pirineu de Girona vam fer camí des del mar a l'alta muntanya. El Pirineu de Lleida ens va regalar l'espectacle blau dels seus centenars d'estanys i al Pirineu d'Osca vam meravellar-nos amb les muntanyes més agrestes de la serralada. Ara el GR-11 ens porta de nou cap al mar. Travessarem la verdor dels boscos i prats del Pirineu de Navarra cada vegada a menys altura, fins que els rajos de llum d'un nou far  es rebin al final de la travessia. Des del cap de Creus al cap d'Higer, un viatge a peu de 800 km. que de ben segur recordarem com l'aventura de la nostra vida.

Etapa 36: Zuriza- Izaba/Isaba (16 km. 6 h.) Aquest tram del GR-11 es pot recórrer per l'opció molt senzilla de Belabarze o apostar per la variant del GR-11.4, que ens durà fins al cim de l'Ezkaurre. El gran al.licient d'aquesta segona proposta és que serà l'última ocasió en què la Transpirinenca ens ofereix la possibilitat de superar els dos mil metres d'altura.

Etapa 37: Izaba/Isaba- Otsagabia/Ochagavía (24 km. 6 h.) Definitivament els grans cims dels Pirineus ja han quedat enrere. A partir d'ara les etapes tindran més quilòmetres però seran molt més fàcils per l'escàs desnivell que presenten. Al final de la jornada ens espera Otsagabia, un dels pobles més singulars del Pirineu de Navarra.

Etapa 38: Otsagabia/ Ochagavía- cases d'Irati (14,5 km. 4 h i 15 min.) L'actual recorregut del GR-11 ja no passa per cases d'Irati sinó que s'ha desviat cap al sud i té com a final d'etapa el poble d'Hiriberri/Villanueva de Aezkoa. Nosaltres vam seguir l'antic traçat per l'interior de la Selva d'Irati, una de les fagedes més importants d'Europa i una de les grans meravelles de la Transpirinenca.

Etapa 39: Cases d'Irati- Mendilatz (15 km. 4 h.) Etapa molt fàcil i planera que ens porta per l'interior de la Selva d'Irati, des de l'entrada al bosc per l'ermita de les Neus, a la zona d'Aezkoa, passant per l'embassament d'Irabia. La Selva d'Irati ens ofereix un entorn d'una gran bellesa i carregat de màgia: diu la llegenda que és la llar del Basajaun, el senyor dels boscos de la mitologia basca.

Etapa 40: Mendilatz- Auritz/Burguete (22 km. 6 h.) Cal tenir present que aquesta és la tercera jornada en què no seguim el traçat actual del GR-11 que, com dèiem, s'ha desviat cap al sud. En aquesta etapa passarem per les curioses ruïnes de la Fàbrica d'Armes d'Orbaitzeta, coneixerem les restes arqueològiques d'Azpegi i passarem per Orreaga/Roncesvalles, on confluirem amb els milers de pelegrins que es dirigeixen a Santiago de Compostel.la pel Camí de Sant Jaume.

Etapa 41: Auritz/ Burguete- port d'Urkiaga (15,5 km. 5 h.) D'aquesta etapa destaquem la bellesa de Sorogain, una zona de pastura  tradicional de la vall d'Erro (Erroibar). A partir d'aquí ascendirem pel bellíssim barranc d'Odia enmig d'una espectacular fageda fins que arribem a les faldes de l'Adi, que podem ascendir en poc menys d'una hora. La jornada acaba al port d'Urkiaga, on l'única opció per dormir si no portem tenda són uns búnquers en condicions força precàries.

Etapa 42: Port d'Urkiaga- Elizondo (19 km. 5 h.) La vall del Baztan ens oferirà un paisatge típicament navarrès de prats verds esquitxats de caseríos. El final d'etapa és a Elizondo, una vila de cases senyorials i palaus . Els racons més pintorescos els trobem a la vora del riu Baztan, que passa pel mig del poble. A banda i banda, els balcons florits s'emmirallen en les seves aigües.

Etapa 43: Elizondo- Bera (30 km. 7 h.) L'etapa d'avui és molt llarga, tot i que no presenta cap dificultat. Els Pirineus han quedat definitivament enrere i ja ni tan sols arribem als mil metres d'altura. Passarem per nombrosos colls, en alguns dels quals veurem les famoses palomeres, un antic sistema de caça, i gaudirem de la particular figura de la muntanya màgica del Larrun o La Rhune. Quan arribem a Bera ja estarem, com el riu Bidasoa, a punt de tocar les aigües del mar.

Etapa 44: Bera- cap d'Higer (30,5 km. 6 h i 30 min.) Etapa també molt llarga, tot i que en aquest cas té un al.licient inqüestionable: al final del dia haurem acabat el nostre llarg viatge de més de 800 km. i completarem el ritu que vam iniciar al cap de Creus tornant a tocar l'aigua del mar. Després de passar per l'embassament de San Anton i per un tram del Parc Natural d'Aiako Harria, l'última part del dia es pot fer pesada perquè ens obliga a caminar força estona per l'asfalt. Però ni el pas per Irun, ni l'aeroport ni les carreteres seran obstacle per culminar el nostre viatge. Hem aconseguit arribar a la nostra Itaca, però, com diu el poeta, el que importa és el que hem guanyat en el camí.

Algunes claus: L'últim tram del GR-11 té el mateix "inconvenient" que les primeres jornades per la Costa Brava i els boscos de l'Empordà: no ens trobem en un entorn d'alta muntanya, com passa en les parts centrals de la Transpirinenca, per la qual cosa no comptem amb una infrastructura de refugis i ens podem sentir una mica fora de lloc equipats com a muntanyencs a menys de mil metres d'altura. La part positiva és que travessarem paisatges de gran bellesa, en què els prats d'un verd intens, els boscos frondosos i la presència freqüent de la boira ens permetran gaudir de l'essència del Pirineu de Navarra. I el més positiu és que arribarem al final del nostre viatge. Satisfets, sí, però després d'haver superat tants quilòmetres, també amb la tristesa de no poder seguir fent camí.

   

La Transpirinenca (GR-11): Pirineu aragonès

El Pirineu salvatge

Deixem enrere el món d'estanys que ens ha regalat el Pirineu de Lleida i entrem en un escenari més salvatge i abrupte, el que els ofereix el Pirineu d'Osca. Travessarem els dominis de l'Aneto i de la segona altura de la serralada, el Posets, per entrar en el segon Parc Nacional que creua el GR-11: el d'Ordesa i Mont Perdut. Per a molts excursionistes, aquest és el massís més bell dels Pirineus. Aquí viurem algunes de les etapes més espectaculars del GR-11, encara que probablement també seran les més dures i exigents.

Etapa 25: Refugi de Conangles- pont de Sant Jaume (25 km. 12 h i 10 min.) Aquesta és una de les etapes més llargues de la Transpirinenca, per la qual cosa convé començar-la de bon matí, o millor de matinada, perquè el risc de tempestes a la tarda és alt a l'estiu. La primera remuntada supera la vall de Salenques fins als "ibons" (estanys) d'Anglos, per seguir després ascendint fins a la collada de Vallhiverna/Ballibierna. En total, gairebé 1.200 metres de desnivell abans d'iniciar el llarg descens a la vall de Benasc amb unes vistes grandioses del massís de la Maladeta.

Etapa 26: Pont de Sant Jaume- refugi de Viadós/Biadós (19,8 km. 9h.) Ens espera una altra jornada llarga, encara que no tan dura com l'anterior. Passarem per la pintoresca vall d'Estós on hi trobem la cabana del Turmo, immortalitzada en una cançó dels 90 sobre el pas del temps i els somnis perduts. Deixem enrere el refugi guardat d'Estós, superem el port i, flanquejant el Posets, comencem el bonic descens fins a les fotogèniques granges de Biadós.

Etapa 27: Refugi de Viadós/ Biadós- Parzán (19,5 km. 8 h.) Jornada no gaire complicada i de transició entre els dominis del Posets i el territori del Mont Perdut. El punt més alt del dia és la Collata Chistau, que ens oferirà unes bones vistes de la Punta Suelza. De baixada passarem per l'"ibón" (estany) d'Ordizeto.

Etapa 28: Parzán- refugi de Pineta (19 km. 7 h.) El plat fort del dia són les espectaculars vistes del Mont Perdut, que ens sorprendran i meravellaran quan assolim la Collata las Coronetas o Pietramula. Ens semblarà impossible que en la següent jornada puguem superar la immensa mola de pedra que tenim al davant. La baixada fins al refugi ens permetrà gaudir de des de les altures de la vall de Pineta, coneguda com la vall verda. Sens dubte una de les millors etapes de la Transpirinenca.

Etapa 29: Refugi de Pineta- refugi de Góriz (11,7 km. 8 h i 30 min.) Probablement avui salvarem el desnivell més inclement de tota la travessia: en una distància de dos quilòmetres escassos pujarem 1.200 metres. No és una paret totalment vertical, però s'hi assembla. Un cop a la collata Añisclo haurem de decidir si baixem fins a la cascada de la Fuen Blanca per tornar a ascendir després fins al refugi de Góriz o si optem per la via més ràpida i directa de la "faja deras Solas". Aquesta segona opció no és aconsellable per a persones amb vertigen o en cas de neu, gel o pluja.

Etapa 30: Refugi de Góriz- San Nicolás de Bujaruelo (21 km. 7 h i 30 min.) Aquesta etapa ens portarà per un dels paisatges més coneguts del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut: la vall del riu Arazas. Des del refugi de Góriz baixarem a la cascada de la Cua de Cavall i passarem per les emblemàtiques Gradas de Soaso. Qui vulgui una alternativa més aèria pot optar per l'anomenada Senda dels Caçadors, que en comptes d'anar pel fons de la vall hi va per sobre.

Etapa 31: San Nicolás de Bujaruelo- balneari de Panticosa (18,5 km. i 7 h) La presència imponent del Vignemale i estanys com els de Batans o Brazato contribueixen a la bellesa d'aquesta etapa que acaba al refugi Casa de Piedra del balneari de Panticosa. Recentment s'ha inaugurat el refugi de Bachimaña, que en el futur pot comportar que aquesta etapa sigui més curta i no tingui tant desnivell.

Etapa 32: Balneari de Panticosa- Sallent de Gállego (21,5 km. 10 h.) Jornada inoblidable que ens portarà als peus dels impressionats Picos del Infierno. Gaudirem d'estanys com els Ibones Azules o el de Tebarrai, un dels més espectaculars de la Transpirinenca. Això sí, haurem de superar els gairebé 2.800 metres d'altura del coll de Tebarrai. Si l'etapa se'ns fa massa llarga tenim l'opció de fer nit al refugi de Respomuso en comptes de baixar fins a Sallent, encara a tres hores de distància.

Etapa 33: Sallent de Gállego- Candanchú ( 22 km. 7 h i 30 min.) El GR 11 ens ofereix dues opciones per arribar a Candachú, la variant de la canal Roya o la variant de la canal d'Izas. Tot i que les dues són molt recomanables, apostem per la canal Roya perquè les vistes del Midi d'Ossau des dels estanys d'Anayet són difícilment superables. L'última part del dia se'ns pot fer llarga amb l'ascens final a Candanchú.

Etapa 34: Candanchú- Guarrinza (20 km. 6 h i 30 min.) L'estany d'Estanés i, sobretot, la visió des de les altures de la serp d'aigua d'Aguas Tuertas són les fites culminants d'aquesta etapa que acaba al costat de la Selva de Oza, al Parc Natural de les Valls Occidentals. Després de gaudir dels meandres que el riu Aragón Subordán dibuixa sobre la verdor dels prats, la part més pesada de la jornada és la llarga pista que baixa fins a Guarrinza.

Etapa 35: Guarrinza- Zuriza (11 km. 5 h i 40 min.) Continuen caminant pel Parc Natural de les Valls Occientals i en aquesta etapa passarem de la vall del riu Aragón Subordán a la del riu Veral. Entremig haurem de superar el coll de Petraficha, a gairebé dos mil metres d'altura. A l'esquerra s'aixeca la Serra de l'Alano, una imponent muralla que ens acompanyà fins que arribem al camping de Zuriza, final d'etapa a punt de sortir de terres aragonses. El Pirineu de Navarra ens espera en el pròxim post!


Algunes claus: El Pirineu d'Osca ens ofereix alguns dels paisatges més grandiosos de la Transpirinenca, però també els trams més complicats. Destaca per la distància que s'ha de cobrir l'etapa que ens porta a Benasc, i pel desnivell que s'ha de salvar el tram entre els refugis de Pineta i de Góriz. Pel que fa a l'allotjament, l'única etapa on no hi ha refugi, hotel o camping és la que acaba a Guarrinza. Les opcions són fer bivac o dormir en tenda, anar fins al poble d'Echo, a 12 km. de distància (de camí hi ha un parell d'allotjaments rurals) o seguir la variant GR-11.1 que passa pel refugi de Lizara.