lunes, 10 de septiembre de 2012

La Transpirinenca (GR-11): Pirineu de Navarra

Totes les gammes del verd

Caminant pel Pirineu de Girona vam fer camí des del mar a l'alta muntanya. El Pirineu de Lleida ens va regalar l'espectacle blau dels seus centenars d'estanys i al Pirineu d'Osca vam meravellar-nos amb les muntanyes més agrestes de la serralada. Ara el GR-11 ens porta de nou cap al mar. Travessarem la verdor dels boscos i prats del Pirineu de Navarra cada vegada a menys altura, fins que els rajos de llum d'un nou far  es rebin al final de la travessia. Des del cap de Creus al cap d'Higer, un viatge a peu de 800 km. que de ben segur recordarem com l'aventura de la nostra vida.


Etapa 36: Zuriza- Izaba/Isaba (16 km. 6 h.) Aquest tram del GR-11 es pot recórrer per l'opció molt senzilla de Belabarze o apostar per la variant del GR-11.4, que ens durà fins al cim de l'Ezkaurre. El gran al.licient d'aquesta segona proposta és que serà l'última ocasió en què la Transpirinenca ens ofereix la possibilitat de superar els dos mil metres d'altura.

Etapa 37: Izaba/Isaba- Otsagabia/Ochagavía (24 km. 6 h.) Definitivament els grans cims dels Pirineus ja han quedat enrere. A partir d'ara les etapes tindran més quilòmetres però seran molt més fàcils per l'escàs desnivell que presenten. Al final de la jornada ens espera Otsagabia, un dels pobles més singulars del Pirineu de Navarra.


Etapa 38: Otsagabia/ Ochagavía- cases d'Irati (14,5 km. 4 h i 15 min.) L'actual recorregut del GR-11 ja no passa per cases d'Irati sinó que s'ha desviat cap al sud i té com a final d'etapa el poble d'Hiriberri/Villanueva de Aezkoa. Nosaltres vam seguir l'antic traçat per l'interior de la Selva d'Irati, una de les fagedes més importants d'Europa i una de les grans meravelles de la Transpirinenca.

Etapa 39: Cases d'Irati- Mendilatz (15 km. 4 h.) Etapa molt fàcil i planera que ens porta per l'interior de la Selva d'Irati, des de l'entrada al bosc per l'ermita de les Neus, a la zona d'Aezkoa, passant per l'embassament d'Irabia. La Selva d'Irati ens ofereix un entorn d'una gran bellesa i carregat de màgia: diu la llegenda que és la llar del Basajaun, el senyor dels boscos de la mitologia basca.


Etapa 40: Mendilatz- Auritz/Burguete (22 km. 6 h.) Cal tenir present que aquesta és la tercera jornada en què no seguim el traçat actual del GR-11 que, com dèiem, s'ha desviat cap al sud. En aquesta etapa passarem per les curioses ruïnes de la Fàbrica d'Armes d'Orbaitzeta, coneixerem les restes arqueològiques d'Azpegi i passarem per Orreaga/Roncesvalles, on confluirem amb els milers de pelegrins que es dirigeixen a Santiago de Compostel.la pel Camí de Sant Jaume.


Etapa 41: Auritz/ Burguete- port d'Urkiaga (15,5 km. 5 h.) D'aquesta etapa destaquem la bellesa de Sorogain, una zona de pastura  tradicional de la vall d'Erro (Erroibar). A partir d'aquí ascendirem pel bellíssim barranc d'Odia enmig d'una espectacular fageda fins que arribem a les faldes de l'Adi, que podem ascendir en poc menys d'una hora. La jornada acaba al port d'Urkiaga, on l'única opció per dormir si no portem tenda són uns búnquers en condicions força precàries.


Etapa 42: Port d'Urkiaga- Elizondo (19 km. 5 h.) La vall del Baztan ens oferirà un paisatge típicament navarrès de prats verds esquitxats de caseríos. El final d'etapa és a Elizondo, una vila de cases senyorials i palaus . Els racons més pintorescos els trobem a la vora del riu Baztan, que passa pel mig del poble. A banda i banda, els balcons florits s'emmirallen en les seves aigües.

Etapa 43: Elizondo- Bera (30 km. 7 h.) L'etapa d'avui és molt llarga, tot i que no presenta cap dificultat. Els Pirineus han quedat definitivament enrere i ja ni tan sols arribem als mil metres d'altura. Passarem per nombrosos colls, en alguns dels quals veurem les famoses palomeres, un antic sistema de caça, i gaudirem de la particular figura de la muntanya màgica del Larrun o La Rhune. Quan arribem a Bera ja estarem, com el riu Bidasoa, a punt de tocar les aigües del mar.


Etapa 44: Bera- cap d'Higer (30,5 km. 6 h i 30 min.) Etapa també molt llarga, tot i que en aquest cas té un al.licient inqüestionable: al final del dia haurem acabat el nostre llarg viatge de més de 800 km. i completarem el ritu que vam iniciar al cap de Creus tornant a tocar l'aigua del mar. Després de passar per l'embassament de San Anton i per un tram del Parc Natural d'Aiako Harria, l'última part del dia es pot fer pesada perquè ens obliga a caminar força estona per l'asfalt. Però ni el pas per Irun, ni l'aeroport ni les carreteres seran obstacle per culminar el nostre viatge. Hem aconseguit arribar a la nostra Itaca, però, com diu el poeta, el que importa és el que hem guanyat en el camí.

Algunes claus: L'últim tram del GR-11 té el mateix "inconvenient" que les primeres jornades per la Costa Brava i els boscos de l'Empordà: no ens trobem en un entorn d'alta muntanya, com passa en les parts centrals de la Transpirinenca, per la qual cosa no comptem amb una infrastructura de refugis i ens podem sentir una mica fora de lloc equipats com a muntanyencs a menys de mil metres d'altura. La part positiva és que travessarem paisatges de gran bellesa, en què els prats d'un verd intens, els boscos frondosos i la presència freqüent de la boira ens permetran gaudir de l'essència del Pirineu de Navarra. I el més positiu és que arribarem al final del nostre viatge. Satisfets, sí, però després d'haver superat tants quilòmetres, també amb la tristesa de no poder seguir fent camí.

   

dossarrios@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario